Joan Mateu Bagaria, Salt, Girona, 1976.

Va crèixer en una família d’aquarel·listes, envoltat de llibres d’art; de petit, la pintura ja era una passió.

Però no va ser fins el 1999 que va decidir deixar-ho tot per dedicar-se plenament al món de l’art. Va anar a viure a Barcelona, on va estudiar Arts Aplicades a l’escola “La Llotja”. Sempre havia treballat l’aquarel·la, però va trobar en l’acrílic el seu nou mitjà; dues tècniques cohesionades per un element que és vital per a ell: l’aigua.

Això fa que adopti ràpidament aquesta “nova” tècnica i en faci d’ella un llenguatge propi.

La seva predilecció per la figura humana la desperten pintors com Vermeer, Hopper… pintures, les seves, de personatges anònims, carregats de misteri, d’històries fosques, amb les que Mateu s’identifica plenament.

Durant aquest període (2002) fa la seva primera exposició individual amb un gran èxit.

Se succeeixen diverses exposicions individuals i col·lectives, que tornen a tenir l’èxit com a denominador comú, fet que li obra les portes d’Europa i els Estats Units.

Aquest reconeixement el porta a guanyar diversos premis i a la publicació del seu primer llibre, “Mateu” (RBA/Magrana).